Estem a la cuina

 

Estem a la cuina, escric amb quatre lletres per recordar el darrer bany de matinada que hem fet plegats.

Com temps enrere, quan nua m’esperaves a l’aigua bracejant, que jo arribés per a estimar-te.

El cos ja el coneixíem, i els jocs ja eren repetits, però les lliçons de la teva geografia, les estudiava amb el mateix interès, si no més.

Em buscares pe dir-me que vingués, que el marit marxava de viatge i tu em volies a la vora per gaudir de vells plans que ja sabíem com jugar.

Els preliminars foren breus a la darrera llum del dia, i le llums de les faroles s’anaven encenen i es reflectien en la pell molla de sortia de l’aigua.

Uns petons a la boca, una llengua eixugant gotes perdudes i escampades entre el coll i la base dels pits, deien sense parlar que la festa començava a rutllar.

T’apropares i em tragueres el vestit de bany, em premeres ben fort cap a tu. Moll com tu vaig capbussar-me sota l’aigua i sense ser una copia de l’altra vegada, vam repetir els fets i la seqüència.

Però aquesta vegada amb la tranquil·litat d’estar sols i no evitar el xipolleig de l’aigua en les envestides del teu cos contra les rajoles de la paret de la piscina.

Ho recordava tot com havia passat l’altra vegada i volia que aquesta fos tan bonica com l’anterior.

Els nostres cossos amb la memòria intacta començaren el reconeixement ràpidament, i les mans van saludar aquells vells amics que eren els pits, i el penis va voler saludar amb presses a la seva entranyable amiga entrant ben endins, mentre les boques feien el pertinent entre elles i no fou fins que només quedava a l’ambient la llum de les faroles que no pujarem les escales i sobre les tovalloles ens estiràvem per recuperar-nos.

Els dits redibuixaven una i altra vegada el contorn dels perfils del teu cos, eriçant-se al pas del tacte d’un dit que aprenia de nou el tacte de la teva pell.

Sense importar-nos si algú ens sentia, ho vam tornar a fer, per a tu un gran risc, però en aquells moments no hi va haver mesura, teníem un jorn i el vàrem aprofitar, com per preparar-nos a una revalida, vam repassar tots els exercicis que gairebé els nostres cossos ja feien d’esme, però no t’equivoquis, n’érem plenament conscients del que fèiem.

En acabar, vam cobrir-nos amb les tovalloles i vam entrar a la casa, allí mentre escrivia algunes d’aquestes línies , ella comença a fer el dinar.

Amb els moviments preparatoris del l’àpat, li caigué la tovallola, i la deixa de nou nua, davant meu, com tardà en recollir-la pel que feia, jo em llevà de la cadira i fer-me caure la meva, m’apropà a ella per l’esquena.

S’aturà el dinar i encetarem allí a la cuina una nova sessió.

Acariciant-li els pits i fregant el cos amb el seu, es posa en posició i agafant-me el penis, l’orientà per a la penetració, poc a poc, dolçament amb moviments controlats per ella vaig anant fent, girà el cap per besar-me i jo segui jugant amb els mugrons, amb una cadència pausada vaig arribar al final i esclatà l’explosió que entra tota en ella.

Vam deixar el dinar tal i com estava i ens dirigíem a la dutxa on seguirem amb els tocaments i jocs eròtics que tant ens agradaven.

Allí no va haver cap penetració més, però si que introduí el membre a la boca i em va donar un treball notable, que vam concloure a l’habitació de convidats amb un ralentí de més de mitja hora per acabar amb la funció, i va voler jugar al rol de la criada agosarada que intenta fer caure amb els seus encants al cap de la casa.

Amb insinuacions, tocaments dissimulats, oferiment de vistes del material a treballar i amb un gest d’insolència quedar-se nua i a punt de caure perquè l’altre protagonista l’agafés a l’aire.

Amb la clara apreciació del seu cos e inici del desenvolupament dels actes preparats per la donzella, després de totes aquestes actuacions que em van obligar a repetir diverses vegades per un millor coneixement del seu cos i dels seus fruits gustosos i sucosos, m’en vaig anar de nou , fosquejava, com preveuen que havia una esplèndida festa de comiat.

En el viatge de tornada vaig veure a uns quilòmetres de casa seva el cotxe de l’home que tornava.

Allí es trobaria amb la dona que li havia preparat el sopar (el dinar) i que segurament estaria prou cansada per tenir relacions, però això no ho se, perquè ja no li vaig poder preguntar a ella.

Aquesta va ser la darrera ocasió en que vàrem estar sols, ni tant sol per tenir una conversa privada.

Va sospitar alguna cosa, no puc afirmar-ho. El tracte va ser sempre bo. Però tot i així, sempre vaig tenir per breus moments accés limitat al seu cos, de passada, ens tocàvem, un bes deixat caure per casualitat al saludar-nos, un cos una mica massa premut en abraçar-nos. Una mirada que fonia el gel de l’estança.