Dius que el mot t’ha fet mal
i es penedeix la boca
d’haver-la escopit
amb la força del teu rebuig.
Se t’ha clavat fort al cor
amb la mateixa metzina
que al meu
ha fet el teu rebuig.
I ara vol netejar-ho
el bany salobre
d’una pluja
de gotes vessades
lentament galtes avall.
Es fon qui sap per quan
el lligam d’amor
que va cosir a la vida
i va fer néixer tants sols
en les teves ninetes.
S’ha trencar el mot
com una daga vella
dins el meu coll
i m’ha ferit
d’orgull ferit,
mentre caic
en la negra nit
del teu oblit.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/06/duele.html
1 comentari:
De vegades fan tan de mal...les paraules.Sobretot si no es diuen amb sinceritat.
Publica un comentari a l'entrada