tant a prop
que el sospirs fossin brisa,
que les pestanyes fossin els ventalls
que ens ventessin,
tan a prop
que el meu batec del cor
fos el ressò del teu,
tan a la vora
que els cossos encaixessin
com continents abans de l’èxode.
Si et veies així,
el somni que tinc a les mans seria teu
com les mans
i els dits acaronant-te,
i estudiar-te la geografia
com un etern mal estudiant,
repetir cada punt fins l’infinit,
per reconstruir-te dins meu
fins els racons més secrets
i recuperar-me assedegat
en les teves fonts.
Jo,
t’oferiré el poc que tinc,
per si el vols
compartir amb altra pell,
amb altre cor,
amb altre pit...
https://www.blogger.com/comment.g?blogID=2859577474152242290&postID=1565513537859949951&isPopup=true (Segon Comentari -Amanda-)
3 comentaris:
No va per mi el teu delit,
no va per mi el teu instant,
però si penso endavant
canviant la lluna del neguit
puc bé captar el teu neguit
de donar per obtenir
recompensa i afalac.
.................................. Anton.
Vaig seguint amb el treball
per treure'm del cap l'altre treball.
Qué bonic!! cada vegada et vas superant a tu mateix... I què fantàstica sensació sentir-se tan a prop d'algú! Preciós, m'ha encantat.
Quan el so del somni és desert
en l’aridesa d’un cor mort,
quan s’asseca en l’últim crit
creant un cruent ressò…
plouen paraules del cel
que llueixen tant com l’or
i lletra a lletra, vers a vers,
hidratan el rostre sec
i apagat de la buidor…
Si pugués prendre el teu somni
i besar-lo amb els meus llavis
d’ara fins a l’infinit,
i amb les meves mans tocar-lo
amb cura de no trencar-lo
com l’únic tresor que tinc,
sentiria el so del somni
bategant en el meu pit
i en el meu cor,
sabria que puc somriure
per tenir un motiu per viure...
si ets a prop.
Qui sap si…com un miratge
i d’una forma prou extranya
podríem somiar tots dos,
dins del “bes” de la paraula.
M'ha alegrat i m'ha sorprés que el meu comentari t'inspirés per escriure un poema tan bonic. M'encanta, gràcies.Tu també m'has inspirat a mi.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada