Amb l’imprevist

Amb l’imprevist
d’una eterna vesprada,
la fugissera mirada clara,
m’allunyaré dels meus records
com si fossin el senyor
que em tenalla la llibertat del cor.
Deixaré enrere
la suavitat del seu mirar,
el floc del pel volant
dibuixant
a l’aire gargots
sobre la pell blanca
del seu rostre,
amb la fugissera mirada clara,
amb l’imprevist
d’una nova retrobada.

http://papallonesenlallum.blogspot.com/2010/08/lemperador.html

Laberíntic, sí

Laberíntic, sí,
i em perdo
entre les giragonses
dels teus llavis,
càlids i secs.
Laberíntic, sí,
i caure eternament
al pou dels teus ulls,
sabent-me perdut
en la seva foscor.
Laberíntic, sí,
però sempre cercant
el centre del teu cor.

http://huyana9.blogspot.com/2010/07/laberintic.html

És llarg el camí

És llarg el camí
que et duu a la mar,
i més enllà
el camí és infinit,
farcit de mots i cants,
d’instants que moren
en donar la vida
als que naixen,
un giravolt de vida i mort,
ingràvid com els petons
llençats a l’aire
que mai cauen.
Em cosiré
els blancs llençols
a l’esquena
i volaré en somnis
al teu costat.
De nit seran tendals
on apaivagar la solitud
i escriuré
entre les blanques parets
els versos més bonics
que mai hauré sentit.
Deixa’m despertar-me del somni
a l’obaga dels teus braços
acaronat pels savis dits
que un dia em van enamorar.

http://mqbd.blogspot.com/2010/08/la-faja-de-las-flores.html

I mansa la mar et durà lluny

I mansa la mar et durà lluny,
en un viatge etern
de nits i boires,
de sol i pluges,
de tants companys invisibles
com has tingut,
de tantes absències
que has versat.
Deslligues ancores
i desfàs amarratges,
sense adonar-te’n
els cors que sagnen
i els versos orfes
que naixeran quan marxis,
les ones rebels
que batallaran
penya-segats immòbils,
com guardians
d’un escrit quotidià.
Te’n vas en un camí rodo
que qui sap si...
et durà de nou
fins una nova resurrecció
entre els mots guardats.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/08/como-vine-me-voy.html

D’un bosc prou petit

D’un bosc prou petit,

de floresta variada

em deixa la llum

pintada de groc i verd

amagant el color roig.

 

Repeteixen les ombres

Repeteixen les ombres
de la nit el tatuatge
del teu cos
sobre la sorra humida
del mar que ens separa,
mentre la llum de la lluna
dibuixa en els meus llavis
el contorn dels teus
la resta de la matinada
fins que m’escalfi el sol
amb els seus raigs
el cor amb els records passats
de les estones
que passarem plegats.
Repeteix l’oblit,
el tatuatge ardent
de la teva absència,
mentre el temps escampa
els estels dels teus somriures
com flors en un prat primaveral.
Com se’m clava l’enyor
en el cor adolorit,
quan arriba puntual la nit.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/07/en-el-silencio-de-tu-ausencia.html

Torna entre fogons

Torna entre fogons
de plomes i tecles
a preparar-me plats de versos
i amanides de mots,
amb poca sal
que el meu cor ja no aguanta
la salabror del comiat
ni la dolçor del teu retorn,
encara es trist el pobre,
pel teu mut comiat.
Ara des del seient a peu de porta,
fitant de tant en tant la teva mar,
escoltaré de nou els cants de sirena
que deixaràs anar,
això si, amb la mesura
que l’edat del meu tresor
amagat al pit pugui esbrinar.
Fullejaré de tant en tant
les pàgines del teu diari,
mentre m’arriben
amb la flaire de vainilla
els flams recents escrits,
oloraré cadascuna de les paraules,
sense apropar-me
a l’àmbit del teu finestral
i seguiré passejant
per la vora de la mar,
murmurant com fem els vells
-amics-:
“ja ha tornat”.

http://sirens-sea.blogspot.com/2010/07/hoy-caen-lagrimas-del-cielo.html

Ara que deixes la fortor del cop

Ara que deixes la fortor del cop
darrere la porta i cau més poc a poc
l’amargor de la fel
davant la injustícia que l’amor et va fer.
Ara que encetes un camí massa transitat
de desconfiança i temor.
Ara que desarmes el ressort automàtic
davant el cop.
Ara que cerques una mà que t’ajudi a caminar
i t’ensenyi de nou la suavitat
d’una mà que acaroni,
em tens a la vora amb la paciència infinita
del temps que has perdut.
Ara que saps, que hi sóc,
esperaré la resposta,
i m’omplirà de joia el rostre
quan quedi en la galta l’escalfor del primer petó,
nou pintat amb els colors
de la tranquil•litat i la confiança.

http://huyana9.blogspot.com/hostia, no m'ho esperava.

Si hi ha un cas

Si hi ha un cas
que ho endevines
i el cel s’ajunta amb la mar
no tant lluny com l’horitzó.
Si hi ha un cas
que l’amor se m’acaba
jo si se on anar-ho a cercar,
i és tant a la vora,
i t’és tant dins
que per això no el trobes.
Si hi ha un cas
que es desfà el somni
que hem viscut,
i em sembla
que no et trobaré a faltar,
treu-te aquestes cuites
i descansa el cor adolorit,
perquè aquest haurà set
el somni i no el darrer,
doncs no hi ha cas
que et desperti
aquest cor enamorat.

http://trocetsdelquepenso.blogspot.com/2010/07/per-si-de-cas.html#comments

He vestit el meu cor

He vestit el meu cor
de silenci mentre criden
desesperats els meus ulls
els mots que no surten
de dins meu.
Crida el cos
en les terribles hores de la nit
quan ha marxat la són
del meu cap
i es colpegen els ossos
esmorteïts per la pell
contra les parets
velles i buides
de la llar on ja no hi ets.
Esgotat per la són absent,
per l’angoixa que m’oprimeix,
per la ràbia que m’emmetzina,
jec estirat en un terra moll de sang,
suor i llàgrimes que m’assaona
dins el forn creixent de l’habitacle,
gemegant incomprensible
multitud de cops el teu nom,
mentre seguit es repeteix
una lletania de perquès.

http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/07/crits.html