de la nit el tatuatge
del teu cos
sobre la sorra humida
del mar que ens separa,
mentre la llum de la lluna
dibuixa en els meus llavis
el contorn dels teus
la resta de la matinada
fins que m’escalfi el sol
amb els seus raigs
el cor amb els records passats
de les estones
que passarem plegats.
Repeteix l’oblit,
el tatuatge ardent
de la teva absència,
mentre el temps escampa
els estels dels teus somriures
com flors en un prat primaveral.
Com se’m clava l’enyor
en el cor adolorit,
quan arriba puntual la nit.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/07/en-el-silencio-de-tu-ausencia.html
1 comentari:
Todos esperamos el alba, el resurgir.
Besos.
Publica un comentari a l'entrada