Com una mar groguenca,
que balla a so del vent,
i canta cançons
de vegades de melangia
i de vegades de joia juvenil.
Mentre espera
el moment de la sega,
mentre la dalla no arriba,
creix i es doblega
sota el ball del temps.
Cerca el fruit daurat,
l’or que arriba al plat
i que escalfa l’estomac
quan l’estomac canta.
I mentre pensa
que hi haurà
per posar menjar al foc,
somriu a l’estimat
que juga amagat
per donar-li un sotrac.
Ai! L’amor,
senzill i innocent
quan el temor
és la fam i la por.
1 comentari:
Querida amiga, hermoso poema.
Es una delicia leerte, me encanto
Besitos y te dejo todo mi cariño
Publica un comentari a l'entrada