El meu esperit és un pensament
que no para,
que no descansa
pensant aquells instants perduts,
aquells racons abandonats,
aquells carrers on ja no hi passeja ningú.
Els meus esperits
es queden sempre amb mi,
i m’acompanyen en la solitud.
De vegades es vesteixen de mots
que un dia vaig escriure,
i de vegades són els records
dels petons gairebé oblidats.
Però sempre els meus esperits
tenen la imatge
i l’olor de la dona
que mai m’he oblidat d’estimar.
1 comentari:
Molt bé.
Publica un comentari a l'entrada