Sense somnis que em facin volar,
sense rialles que m’omplin
d’aire i pugui volar,
sense que la lluna caigui
sota els meus peus.
Quan ets a la vora,
quan em mires,
quan amb la ma premuda
em dons un petó,
quan em dius t’estimo silent
amb els ulls fixes al meu cor,
és quan em sento
per damunt la lluna,
i tant senzill
que no em fa falta enlairar-me,
si tu “n’ets la culpable”.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/mes-anunt-que-la-lluna.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada