Sense somnis que em facin volar

 

Sense somnis que em facin volar,

sense rialles que m’omplin

d’aire i pugui volar,

sense que la lluna caigui

sota els meus peus.

Quan ets a la vora,

quan em mires,

quan amb la ma premuda

em dons un petó,

quan em dius t’estimo silent

amb els ulls fixes al meu cor,

és quan em sento

per damunt la lluna,

i tant senzill

que no em fa falta enlairar-me,

si tu “n’ets la culpable”.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/mes-anunt-que-la-lluna.html