Amb el fred d’aquest hivern,
no més el silenci i l’absència
em cobreixen la nuesa de l’ànima.
I la boira d’aquets dies és el mirall
on la vida e reflexa dia a dia.
Com l’arbre desfullat i de blanca pell
el cos em guarda suau l’alè
i m’entra i em surt rítmicament
per continuar viu.
L’hivern també és vida
i en la mirada del reflex
ja sigui sobre les aigües d’un riu,
en un mirall heretat de temps passats,
en la ombra d’una boira
que ressona en la pell a cada moment.
El fred constant que marxa i torna,
ens fa tremolar com la vida mateix,
més tard en tornarem a parlar.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/01/els-arbres-semmirallen.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada