Et deix el peto
a la galta perquè llisqui
dolçament fins els llavis.
Prem el braç
el teu cos vençut
a la gravetat
del moment
i espera l’instant
en que es recuperi
i s’alci novament.
Argentada
la pell de marbre,
freda com la nit
que li dona llum,
càlid el vestuari
com el sol
que l’espera.
Et deix el petó
lliscant, fins arribar,
després em diràs
si he de marxar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2023/10/el-bes-de-prop.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada