Pedres velles mirant al cel
amb bancals estrets
per fer de la costa unes escales
que ens acosten al cim,
malmesos pel temps passat
tant en el terra empedrat
com en el cos envellit.
Amb la teva mà a la vora
fent pressió per avançar,
amb cada pas ferit
sense parar d’anar amunt.
Deixant que els instants
siguin tan valuosos
com la companyia,
veurem des de dalt
la recompensa de l’esforç,
el somriure desgranant-se
sota les nostres mirades.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/10/escales-orriols.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada