El pes de cada paraula quan ve del nord,
quan jo miro i escolto.
El reflex dels rajos del sol qualsevol tarda,
sigui l’estació que sigui.
El ressò de rialles que sento rere qualsevol cantonada
sense saber qui n’és l’autor.
El moviment de les ones de la mar
quan s’enamoren de la pell dels meus peus.
El lent passar de les aigües dels rierols
per sota les branques caigudes per notar la seva frescor.
El discutir amb la passió del moment amb els vells amics
per qualsevol motiu que després ens fa riure.
El so de la ploma escrivint versos
que poc després potser llegiràs.
Llegir les respostes als meus mots que els núvols moderns
em llancen quan estic quiet.
El so de les gotes caient i relliscant fins arribar a mi
en qualsevol pluja ara perduda.
El tacte d’una bufanda tapant els llavis en els pocs dies
de fred que ara vivim.
Si tens temps per descansar
seguiré escrivint les coses
que m’ajudarien a respondre la pregunta
que em vas fer un altre ahir.
I a vosaltres, què us deixa embadalits?
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/10/embadalir-se.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada