És
el vers
un
riu circumval·lant
de
tinta
que
parla
dels
sentiments,
que
l'aire fa sons
i
desfan els silencis
de
les mirades.
És
el tacte
un
foc d'artifici continu
descansant
espurnes
de
flames enceses
que
llisquen
pels
camins
de
la pell.
És
la vigília
el
despertar
dels
vells somnis
que
es desfan
en
la matinada
continua
del desig,
del
petó fet bes càlid,
lent,
descobrint
la
dolçor del cos,
unint
la claror
de
la lluna
amb
l'insinuant
llum
de l'albada.
Convergint
els dos,
la
veu i el vers,
la
pell i el tacte,
el
somni i el descans.
El
teu silenci...
i
el meu verb.
http://www.isabelribera.com/2016/01/entre-la-veu-i-el-vers.html
1 comentari:
El verb com a tacte, i el silenci com a pell, són molt bones imatges.
Publica un comentari a l'entrada