Aquell estiu, havent començat els tallers

 

Aquell estiu, havent començat els tallers, va venir  un noi estranger de vora dels vuit anys. No entenia res de català. Va venir la seva mare a explicar-nos el cas, no parlava gairebé el castellà però amb una mica d’esforç se l’entenia mitjanament bé. Estarien tot l’estiu vivint en un mas al final dels horts, un lloc on més tard ja coneixeria una amiga d’una “tia” meva, cas que ja he explicaré en un altre escrit. Em va dir que volia que el seu fill no fes una vida solitària i que ens demanava que el fessin participar en tot lo possible i que conegués tants xiquets i xiquetes com hi havia als tallers. Com el nen estava en el meu grup, m’encarregaren a mi la tasca de que el nen tingués vida social dins del grup. Primer vaig pensar, quina me n’ha caigut, però el nen era molt simpàtic i de seguida va fer amics dins del grup i també fora, en els altres grups, tant dels més grans com dels més petits. La mare, em va semblar bastant jove per tenir un noi d’aquesta edat i  en principi estava força preocupada i quan venia a buscar-lo, ho feia una mica abans d’acabar, quan ells tenien una mica d’esbarjo i jugaven a fer esports o altre tipus de jocs. En aquells moments, jo disposava d’una petita estona de descans que aprofitava per vigilar-los sense intervindré. Passats els dos primers dies en que la mare, es quedava mig amagada, la cridà perquè el xiquet la veiés i estès més tranquil. En aquetes estones, nosaltres anàvem parlant, de com anava tot pel mas del que treballava el seu home, una mena de coordinador de diferents factories i que un amic li havia recomanat la nostra zona perquè s’hi feien moltes activitats i encara era un poble tranquil, i més o menys equidistant entre les zones que ell visitava. Però que aquella feina l’obligava a viatjar molt i de vegades passava la nit fora.

Poc a poc vam anar agafant confiança i de vegades em sortien bromes que ella no acabava d’entendre i jo després d’intentar explicar-li, no sempre ho aconseguia, la feia riure una mica. Això m’ho agrair des de la primera vegada que va passar. Un dia li vaig comentar que si deixaria anar al seu fill amb un amic al seu mas, que tenien una bassa-piscina i que m’havien demanat que parlés amb ella perquè li donés permís per passar la tarda que ja el tornarien per sopar. Ella acceptà perquè l’ajudaria a integrar al seu fill encara més amb el grup o part d’ell al menys. Com el seu fill, ella també era simpàtica i intentava respondre als meus acudits amb de seus, que jo no acabava d’entendre i me’ls havia de traduir una mica dins de les seves possibilitats.

Li comentà que jo anava moltes tardes a caminar pels horts quan el sol baixava una mica, si ella volia, en deixar el seu fill amb els pares del seu nou amic, podríem si no tenia res a fer, anar a caminar plegats. Ella va entendre a córrer, i jo li digué que amb aquella calor, córrer no, caminar, i amb els dits índex i cor vaig fer l’escenificació  de la mà caminant. Va somriure i respongué afirmativament a fer-ho.  En deixar marxar al seu fill, va esperar que jo endrecés una mica l’espai, em disculpà i ella ho entengué, suposo. Començarem a caminar i em comença a fer preguntes personal que semblaven no tenir massa importància. Si era del poble, si feia temps que treballava als tallers, quines intencions tenia, si estudiar o treballar, que si volia això li podria parlar de mi al seu home per si em trobava feina en alguna de les factories que supervisava. Jo li agraí la intenció i li comentà que volia segui estudiant. Caminava a bon ritme potser prequè era costa avall i era el primer dia. Després de la marxa ràpida que fèiem els primers moments, el ritme va decaure i enlloc d’una caminada semblava una passejada. A mi ja em semblava bé, així tindria ocasió per a saber més coses d’ella, que sotilment li anava preguntant, com aquell que no vol la cosa, m’he n’assabentà d la edat el temps que feia que estaven casat, com havia estat el dia de les noces, on van anar de viatge... ella m’ho explicava com si fóssim amics i acceptava les meves bromes tot i que de tant en tant, li havia d’explicar el sentit del que li havia dit. El viatge amb la seva companyia s’havia fet curt i a mi ja començava a agradar-me, i pensava com ho podia fer perquè fos una nova amiga meva, en el sentit bíblic, es clar. Però només era el primer dia que havíem anat a caminar sols, no podia fer-me il·lusions encara, si es que hi havia un després.

Vam arribar allí on s’estarien tot l’estiu, bastant apartat del poble, gairebé al final de camí dels horts on la gent no s’hi allargava a caminar fins allí, se’n tornaven abans. Davant la porta del mas em convidà a entrar a fer un veure, jo li digué un altre dia potser, que ara tenia feina, i era veritat, hauria de córrer si no volia arribar tard on havia d’anar, la caminada passeig ho havia endarrerit tot, però no hem queixava, havia après molt i també estava meditant fer-ne una de les meves, ho hauria de plantejar bé.

L’endemà em comentà que el seu fill havia tornat molt content i li havia pregat de tornar-ho a fer una altre dia i que ella li havia dit que ja ho veurien. El fet del que va passar amb el nen estranger, es va escampar com la pólvora, tothom el volia convidar a casa seva, i em demanaven que jo en fes d’intermediari amb la seva mare. Quan vaig tornar a tenir una oferta en ferm, li digué a la mare, que estava d’acord i molt contenta per la rebuda que havien tingut el seu fill amb els companys, com el temps que li dedicava a ella explicant-li les coses i xerrant perquè no estès sola. En aquells temps, la meva amiga filla de l’anterior cap dels tallers, ho havíem deixat en una parada tècnica, ella tornava a estar embarassada i volia tenir un temps per a ella sola en el que a mi respectava. Ho comprenia i li respectà, tot i que de tant en tant ens fèiem carícies i petons, no ho deixarem tot, només el que comportava un risc de tenir problemes amb l’embaràs com li ja havia passat amb el primer fill.

Com ja havíem fet l’anterior vegada, ara ella em demanà per anar caminant pels horts. Jo li demanà temps per acabar d’ordenar-ho tot i en fer-ho, vam començar a caminar. Estava contenta per l’acceptació dle nen i perquè aquella nit també hi estaria el seu home i li explicaria els avenços del xiquet i esperava que ell també estès content. Tot va anar com l’altre dia fins arribar on començava el camí dels horts, aleshores ella començà a córrer invitant-me a agafar-la. Com m’agafà de sorpresa, quan reaccionà ja em duia una mica de avantatja, segurament havia entrenat alguna estona. Jo la seguí sense intenció de passar-la, i quedant-me per darrera d’ella mentre la sentia riure i dient-me que no la podia agafar. Jo restava callat. D’aquesta manera no vam tardar gaire en arribar a l’alçada de casa seva, millor dit on vivia.

Li vaig deixar obrir la porta mentre arribava jo a la fi de la cursa. T’he  guanyat! Em digué. Si ets molt bona corren tot i que has fet una mica de trampa! Li respongué. No saps perdre! I rient de nou, em convidà a entar dins del mas. No gràcies estic amerat i no vull que et quedi l’olor dins de la casa. Tens raó, podem anar a banyar-nos a la piscina del darrera! Ho sento no duc banyador, un altre dia si ho dius ja en portaré un i em podré banyar! Sempre tant simples els meridionals! Que vols dir amb això? Li preguntà. Que molt anar de fatxendes pel mon però si ens de quedar despullats en una platja o en una piscina, us entra la vergonya! No és això! I mentre li deia això, ella es tragué la samarreta amerada i e queda amb sostenidors. Jo li preguntà que fas? Ella em contestà perquè vegis la diferència entre les nostres cultures, a mi dona casada, no m’importa despullar-me davant d’un altre home que no sigui el meu! No passa res! I continuà despullant-se després de tancar la porta del carrer. Animat! Em punxà. I m’ajudà a treure’m la meva samarreta allí mateix. La tenia tant a prop, que amb les ganes que li tenia des de feia dies, l’hagués fet amiga meva en aquell instant. No, no, que em coneix i segur que l’armaria! Ho dius pel penis? Ja se’m nota? Una mica, però no passa res, ja t’ho he dit, però em coneix i pot passar! Ja serà menys! I m’abaixà els pantalons d’esport i els calçotets que el seguiren. Home de vista no esta malament, però anem-nos a banyar! I despullada es girà i se’n anà a la part de l darrera cap a la piscina. No m’esperà i es tirà dins cobrint-se amb l’aigua. S’agenollà i em digué, veus ja no em veus el cos! Jo la estava seguint i també em tirà a dins de l’aigua, però ella va tenir temps de veure que l’amic començava a ensenyar la cara. No digué res però li vaig notar que la cara li havia canviat una mica afegint-t’hi un somriure maliciós. Jo també m’agenollà i quedarem tots dos mes o menys a la mateixa alçada. A genollons, s’apropà a mi i rient-se, em digué, no saps la cara que has posat! I em començà a tirar aigua a la cara i jo en defensar-me, també li tirà, però en aquell moment, jo que no estava acostumat a aquelles rajoles del fons, relliscà amb els genolls i caigué cap a un costat emportant-me la cap el fons de la piscina. Sort que no era massa fonda i ens aixecarem ràpidament però ara la distància entre nosaltres era mínima, tan junts estàvem que tocava el seu cos amb la punta del meu membre. Tot i que en tenia moltes ganes d’estar amb ella, per l’evolució de la situació, enrojolí de cara i anava a separar-me una mica, quan ella m’agafà el cap i acostant-se em besa. Un bes molt dolç, gairebé uns llavis lliscant en uns altres llavis, prò els seus es van quedar i el petó continuà allí. Jo era l que volia, no m’apartà d’ella. I seguia besant-la quan notà que una mà sortia del meu cap, llavors les meves li agafaren el seu i continuà besant-la. Seguidament de soltar la part superior del meu cos, m’agafà l’amic i em començà a masturbar. Jo seguint amb els besos, deixà anar les mans i anà directament a tocar-li els pits i jugar amb els mugrons, amb l’ajut de l’aigua, la seva pell semblava més fina que la d’alguna de les meves amigues i això m’entusiasmà. Ella no perdia el temps i l’amic ja començava a mostrar ganes de participar en el joc ell també. Quan notà que ja ho podia fer, sense dir-li res, ni preguntar res, l’alçà agafant-la per sota el cul i la deposità en la vora de la piscina. Ella, enroscà els seus braços en el meu coll, mentre s’obria de cames esperant l’escomesa. No va tardar gens en arribar i ho vaig fer amb força, amb ganes, sense voler perdre més temps del que ja havíem perdut amb les meves tonteries. Fou una penetració dolça com la majoria de les que feia amb les meves amigues, però alhora era diferent, estranyament diferent, sense arribar a imaginar l’evolució que tindria al llarg de l’estiu.

Entrava i sortia mentre ella estava descansant la resta del cul en la vora de la piscina, no sabia si li agradaria wue em buidés dins d’ella, però ja ho descobriria més tard o més d’hora. No tardà tant com em pensava, ella també s’exclamava però amb la seva llengua, i per aquest motiu, no tenia gaire por que algú si arribava tant lluny entengués que passava. Li soltà el semen dins d’ella i encara ens besàvem. Ella per la seva part anà lliscant de nou dins de la piscina, però quedàrem tots dos de peu, i jo encara amb l’amic dins intentant no perdre res del que quedava per fer dins d’ella. Com pe vaig no podia fer gairebé res més, li toca de nou els pits i li oferí la marca de la casa, la pessigada de mugrons. En notar que començava a voler sortir de dins, li premé el cul fortament cap a mi i ara d’aquesta manera notà per primer cop l’escalfor del seu cos en el meu. I he de dir que m’agradava molt. Per fi sortí i ara semblava que ella es separaria de mi, però no ho va fer. Continua lligada a mi amb un nou petó i ara era ella que em premia el cul. Passada una estona, ella va desfer el petó i em digué em sembla que hem tardat massa en arribar aquí, pel que veig, tots dos en teníem ganes, però he tingut que ser jo qui t’animés! Sempre m’has animat! Però ets la mare d’un dels nois al meu càrrec i no ho hauria d’haver fet! Suposo que això no t’aturà mai, m’equivoco! Amb un somriure d’orella a orella, li respongué que mai!

Podries fer-me una mamada? Em preguntà que li demanava! Jo li explicà i ella rient em va dir, que encara en vols més? Que ja t’has cansat? Contraatacà  jo. Ella posà la boca a nivell de l’aigua i es posà el membre dins, començà a jugar amb la seva llengua i xuclant amb els llavis, no se si ho havia fet mai, suposo que si, però pe si de cas he de reconèixer que li sortí molt bé. Quan ja tornà a estar a punt, li demanà que s’aixequés, la gira d’esquena a mi, i la penetrà pel darrera, en aquesta ocasió ella no s’ho esperava encara i la vaig agafar per sorpresa, però no digué res per interrompre’m, tornà a fe de nou dins del seu cos els moviments que m’excitaven i que volia que l’excitessin també a ella.

Tenia les mans repartides entre els seu pit i el seu maluc, una mà a cada lloc. Ara ella em sorprengué agafant la iniciativa i augmentant el ritme dels nostres moviments. També s’esglaià en el seu idioma i a mi em semblava bé perquè em podia imaginar el que deia o fer-me una idea del que jo creia que volia dir. Després de jugar una mica més en aquesta posició jo arribà de nou dins d’ella i li donà la darrera empenta per donar per acabada aquella penetració. Tenia parts del seu cos encara entre les meves mans, i encara en tenia ganes de més. Ja m’havia semblat que fer-me il·lusions amb ella, no em portaria a res dolent.

Li besà l’esquena molla, el coll també mullat, li mossegà el tou de l’orella, i ara les mans li acariciaven les parts dels seu cos encara desconegudes al meu tacte. Començava una nova lliçó de geografia corporal, aquesta venia més enllà de les fronteres que fins ara havia explorat. Una vegada l’amic sortí de dins d’ella, es girà per mirar-me a la cara, em digué gairebé sense veu Gràcies! Jo estranyat per aquesta sortida, li preguntà perquè? I ella em respongué per la cura que tens de nosaltres, del meu fill i la paciència que tens amb mi! I no et pensis que això que acabem de fer, és una mena de pagament pels teus esforços, no! En tenia ganes de fer-ho des del primer dia! La nostra, -el meu home i jo-  som una parella oberta que ens estimem, però estant tant de temps separats, és qüestió de temps que algun del dos, tingui la possibilitat d’enganyar a l’altre, evidentment ell més que jo i més en aquest cas, perdona però és un cul de món aquest poble. Suposo que per això va vole venir aquí perquè jo no trobaria tantes oportunitats com en una ciutat, mentre que ell, volta molt i pot tenir més ocasions, que jo no vull dir que les aprofito totes, però... si pensava això, li ha sortit malament el pla, t’he trobat a tu, i si hi estàs d’acord, m’agradaria que no fos l’única vegada que ens trobéssim en una situació similar i féssim com hem fet aquesta tarda! Això si, hi ha de quedar molt clar, davant del nen, res de res. Suposo que en aquest cas, el meu home té una avantatja, ja majoritàriament al nen el tinc jo. Però ens estimem i només vam trobar aquesta solució per no trencar el nostre matrimoni!

Jo em quedà de pedra, una parella que deixava que l’altre s’ho fes amb qui volgués, com es notava que eren estrangers i tenien una altra manera de pensar. Però a mi ja m’anava bé. Com sempre que em trobava fent-ho amb una amiga nova. Sortírem de la piscina i ella portà dues tovalloles. Em demanà que l’eixugués. Ho vaig fer de bon grat. No cal dir que també vaig aprofitar l’ocasió per recordar el que havia après en els reconeixements previs. Ella també m’ho va fer a mi. I un cop eixuts tots dos amb la pell fresca pel bany, deixàrem les tovalloles en els respatllers de les primeres cadires que vam trobar. Jo l’agafà per l’esquena i per sota les cames i li preguntà on tenia el llit. M’explicà que ara dormia amb el fill a l’habitació del costat del menjador, però que a dalt tenien l’habitació de matrimoni. I on vols que t’ho torni a fer? Vols repetí de nou? Que no notes, l’amic que ja està emocionat amb la idea de tornar a entrar dins? Amb l’home mai em passat de fer-ho dues vegades en una nit! A veure si en aquest cul de món encara tindràs una mica de sort! Fem-ho dalt, no vull que el meu fill percebi l’olor del que anem a fer i a més a més el meu home no ve fins demà, tindré temps d’airejar l’habitació, però baixa’m que et cansaràs de portar-me al coll i et necessito fresc. Li vaig fer cas, no valia la pena esgotar-me d’aquest manera quan ho podia fer d’una millor.

En arribar a dalt, davant de la porta, s’aturà i em digué he vist a les pel·lícules que la gent la primera vegada que entra en l’habitació de matrimoni, ell l’aixeca i entren ben agafats! Si, però estan casats, i nosaltres que jo sàpiga, encara no ho estem! Li saltà una llàgrima furtiva i em donà un bes d’enamorada, encara no me’n havien donat cap així. Tots els petons havien tingut força, passió, desig i tot el que us poguéssiu imaginar entre dos amants, però el bes que vaig rebre davant de la porta d’entrada a la habitació d’aquell mas, no l’havia rebut mai.

Ella ja des dels meus braços, obrí la porta i entràrem dins, no hi havia massa llum entrant per les finestres, es notava que no la feien servir massa. La deixà damunt dels llençols i jo la seguí estirant-me al seu costat. Jugàrem una mica, però jo sabia que el nostre temps d’avui s’estava acabant i que aviat li portarien el seu fill de tornada. Vaig estalviar-nos alguns passos en aquesta seducció. Em col·loca d’esquena al matalàs i veien que l’amic, encara estava una mica pansit, li demana que el treballés amb la boca, li agradà la idea i s’hi va posar de seguida a la tasca de millorar l’estat d’ànim del meu amic. Tal i com havia anat la tarda, no li va costar gaire i jo interiorment i preocupat per la qüestió del temps, li vaig agrair. Quan va notar dins la boca que ell ja estava preparat, em preguntà que vols que féssim! Cavalca’m! No ho entengué i li vaig explicar.

Temps li va faltar per entrar de ple a aqueta nova penetració, guià el penis fins dins d’ella i comença a botar, li demanà un trot per iniciar-nos i així veure-li com ballaven els seus pits, que van respondre entusiastes a la petició, ballant i ballant. Jo per no canviar li buscà els mugrons primer amb les dents i intentant mossegar-los, cosa que li agradà però que evitava que jo encertés amb les dents. Canvià d’estratègia i ho començà a fer amb els dits, pessigant-los-hi. Trampós! Digué mentre se’n reia i per dificultar-me les meves accions, començà ara si, a cavalcar sense mesura. Em va fer concentrar en el cos que veia i en especial en aquells pits que anaven com bojos d’un costat a l’altre i a estones feien tota la volta. Esplaià de nou en el seu idioma i jo aprofità per deixar-me anar. Ella no em deixà acabar de respirar que es tombà al meu damunt i em besà de nou, ara si que hi havia una mica més de carn en aquell bes. I sense esperar-ho, em soltà ets meu! Et vull aquí sempre amb mi, amb tu s’han trencat les normes amb el meu home!

Ja ho parlarem amb més tranquil·litat, em vesteixo i marxo, que aviat et portaran el xiquet! Que no t’ha agradat el que acabo de dir-te? Massa! Li baix dir mentre m’aixecava ràpidament i anava cap  baix a vestir-me. Un nou bes ara gairebé com el d’enamorats fou la cloenda d’aquells instant fabulosos. A mig camí em trobà pe sort amb el cotxe que duia al nen al mas en tocaren el clàxon i jo saludà. S’acabava el primer de molts dies meravellosos. Però jo encara ho sabia. Volia pensar que n’hi hauria algun més , però...