imatges de boira
on neixen somriures
amb vestits de somnis.
Closos els ulls
sento el so d’un brisa
que anhela ser tramuntana
i el tacte em pinta
escorça trencada
surant en la boirina
la pell de l’alzina
que de gran serà
alzina surera.
I a mi,
em deixes amiga
mirant com seus
en els núvols
dansant pel cel,
enamorada
d’una terra la teva,
que sedueix els viatgers,
prenyats de sentiments,
jo amiga
et veig des de terra
com l’àngel que ets.
http://ambullsdesargantana.blogspot.com/2011/01/com-un-angel.html
3 comentaris:
moltes gracies per unes paraules tan maques i que enriqueixen el meu espai.
petons
Molt bonic...
Precioso poema.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada