El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com un pessebre,
guardà la vida d’algú,
com un pessebre.
Com la safata
de xampinyons que surten
veient la lluna.
Camino callat
les mans entrellaçades,
sóc al paradís.
Callats et parlen
els meus ulls per estimar-nos
ara és el temps.
Et toquen els dits
el perímetre de l cos,
Entres a la mar,
em cau la fina pluja,
les teves gotes.