dilluns, 24 d’abril del 2023

En un racó del meu món

 

En un racó del meu món,

tinc una mica amagat

un grapat de gotes d’aigua

que juguen a mullar-me

i tenen dos peixos taronja

que no se com hi han arribat.

En un racó del meu món,

m’hi amago i faig del temps

un elàstic amic callat,

l’estiro o l’escurço  

i a ell li és igual.

En un racó del meu món,

a la vora del llac,

hi he deixat la infantesa,

i poc a poc la resta de la vida

 se me n’ha anat gastant.

Ara, en un racó del meu món,

he perdut la corona i el tron.

Ara, el meu racó del món,

ja ha deixat de ser amagat.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/04/estany-valveralla.html 

diumenge, 23 d’abril del 2023

Sobre la taula de nit

 

Sobre la taula de nit

del meu dormitori,

tinc de fa temps un llibre.

Podria dir que ple de pols

per no llegir-lo,

però t’enganyaria,

li trec cada jorn,

miro la tapa

i penso en tots els moments

en que m’ha acompanyat.

El primer petó

que ens va veure deixar

en els nostres llavis.

Les llàgrimes d’angoixa

que sovint em sortien

pres en la soledat

d’unes jornades

lluny del teu costat.

En mirar-lo,

em venen a glops moments

de la nostra vida

i de vegades

s’ericen els pèls del cos,

recordant-los.

I gairebé sempre

em solto a escriure

uns petits versos,

ja sigui veient el seu llom,

mirant la portada.

Aquest llibre

és la nostra vida

tot i que no en diu res d’ella,

ni tant sols

per aproximació.

La vida,

la nostra és,

en el que l’envolta,

allò que possiblement

el llibre ha vist passar.

No puc guardar-lo

en cap prestatge.

Ni embolcallar-lo

en papers fins i bonics

per regalar-te’l.

És massa important,

pel que hem viscut plegats.

Avui és un altre aniversari.

El nostre.

De quan va arribar

a les nostres vides.

dissabte, 22 d’abril del 2023

Guardat en el racó

 

Guardat en el racó

on els somnis

encara eren vius,

i les deixalles

de tots els ahirs viscuts

eren les seves vestimentes.

Allí en les golfes

havien estat

durant tots aquells anys

guardant els tresors

de les meves infanteses.

Hi havia les restes atrotinades

d’un vell piano

que m’havia regalat

els més bells sons

d’aquell llunyà temps,

el que per un temps

m’havia fet somiar

en composar

per un amor perdut

les millors cançons

amb que gaudir

de la seva companyia.

Pensava

que a quatre mans,

podríem compartir

el nostre mon

fins arribar a la fi

dels nostres dies.

Quan el piano

va endormiscar-se,

el nostres somnis

es van desfer.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/04/sons-sords.html 

divendres, 21 d’abril del 2023

Perquè vestir

 

Perquè vestir

amb versos l’ànima

un sol dia oficial,

si el cor em demana

de vegades deu cops

al dia dibuixar ratlles tortes

amb versos

de mà alçada,

lloant la vida

o l’estima,

el silenci

o el no res?

Potser aquell dia

em surt la tristor

i cauen en rodolins

mal trenats llàgrimes

de tots colors

i gust tant salat

com amarg.

Perquè pintar

amb un sol color

qualsevol quadro

a l’abast

si jo només penso

en poder-te estimar,

d’a prop,

de lluny,

amb tu o sol?

Perquè m’han de dir

que avui es oficial

poder-te dir

que vull escriure

pensant en tu?

Perquè no es cada instant

un instant universal

i poder escriure

i viure del vers?

Deixem al menys

que ens diguin

que avui,

el vers es universal.

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2023/03/dia-mundial-de-la-poesia-2023.html 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dijous, 20 d’abril del 2023

El gos descansa

 

El gos descansa

sota la taula buida,

espera dormint.