Espera l’amant

 

Espera l’amant

la roca solitària,

el seu bes salat.

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2023/03/el-brogit-numeros-482-i-483.html 

Buscaré en els records les estampes

 

Buscaré en els records les estampes

que volíem fer per sempre.

Un amb l’altre,

passejant sota oliveres verdes

plenes de carrolls d’olives.

Flors que trepitgen els teus peus

sobre la catifa vivent.

Em promets dolors en marxar,

patiments que haure de gaudir

perquè venen de tu, en plena nit.

Braços que no s’albiren, ni ja et podré tocar.

Em deixes la porta com a comiat

i jo et prego que no te’n vagis del meu costat.

Tantes coses encara per fer,

tants instants que podem dibuixar,

tants vols que podríem fer

i ni tant sols estem batent

les ales al començament.

Jo sense tu, em desfaré.

Jo sense tu, seré dolor.

Jo sense tu em faré foc.

Jo sense tu somiaré.

I tot i així hauré de viure sol.

Marxen dia a dia

i queda buida la setmana,

esperant albades que ja no vindran

i serà fosc tot el jorn,

des del moment en que marxis.

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Jo sense tu...

Em quedaran versos

que no sabre llegir

i que ningú escoltarà.

Comença la nit

 

Io non posso stare fermo con le mani nelle mani Tante cose devo fare prima che venga domani E se lei già sta dormendo io non posso riposare Farò in modo che al risveglio non mi possa più scordare Perché questa lunga notte, non sia nera più del nero Fatti grande dolce luna e riempi il cielo intero E perché quel suo sorriso possa ritornare ancora Splendi sole domattina come non hai fatto ancora E per poi farle cantare, le canzoni che ha imparato Io le costruirò un silenzio che nessuno ha mai sentito Sveglierò tutti gli amanti, parlerò per ore ed ore Abbracciamoci più forte, perché lei vuole l'amore Poi corriamo per le strade e mettiamoci a ballare Perché lei vuole la gioia, perché lei odia il rancore E poi coi secchi di vernice coloriamo tutti i muri Case, vicoli e palazzi, perché lei ama i colori Raccogliamo tutti i fiori, che può darci primavera Costruiamole una culla, per amarci quando è sera Poi saliamo su nel cielo, e prendiamole una stella Perché Margherita è buona, perché Margherita è bella Perché Margherita è dolce, perché Margherita è vera Perché Margherita ama, e lo fa una notte intera Perché Margherita è un sogno, perché Margherita è il sale Perché Margherita è il vento e non sa che può far male Perché Margherita è tutto, ed è lei la mia pazzia Margherita, Margherita Margherita, adesso è mia Na-na, na-na, na-na-na Margherita è mia

No puc seure quiet amb les mans plegades Tantes coses que he de fer abans que arribi demà I si ja està dormint no puc descansar M'asseguraré que quan em desperti ja no pugui oblidar-me Perquè aquesta llarga nit no sigui més negra que negra Fes-te una gran lluna dolça i omple tot el cel I perquè aquest somriure seu torni a tornar Brilleu el sol demà al matí com encara no ho heu fet I després fes-li cantar les cançons que va aprendre Li construiré un silenci que ningú no ha sentit mai Despertaré tots els amants, parlaré hores i hores Abracem-nos més fort, perquè ella vol amor Després correm pels carrers i comencem a ballar Perquè vol alegria, perquè odia el ressentiment I després acolorim totes les parets amb galledes de pintura Cases, carrerons i edificis, perquè li agraden els colors Recollim totes les flors que ens pot donar la primavera Fem-li un bressol, per estimar-se quan és la tarda Aleshores pugem al cel i li fem una estrella Perquè la Margherita és bona, perquè la Margherita és bonica Perquè la Margherita és dolça, perquè la Margherita és veritable Perquè la Margherita estima, i ho fa tota la nit Perquè Margherita és un somni, perquè Margherita és sal Perquè la Margherita és el vent i no sap que pot fer mal Perquè la Margherita ho és tot, i ella és la meva bogeria Margaret, Margaret Margherita, ara és meva Na-na, na-na, na-na-na La Margherita és meva

Comença la nit i vull estimar-la com mai l’estimada, fer-li un món a mida perquè junts visquem tots el dies, totes les hores, tots els instants. No puc regalar-li els estels perquè són seus,  i també les flors de tot l’any, la mirada que em regala a cada moment tots els colors i més. Perquè sempre l’estimaré, vull cosir-li al cos un vestit de petons, i un mantell de carícies, un flaire de mirades per poder dormir junts. Ella vull que sigui meva, vull que em digui amor t’estimo  com tu a mi i ompliré de versos les parets. Faré que el cel sigui etern i sempre més podrem estar junts. Perquè sinó ella m’estimaria i em donaria la mà cada nit, quan estem junts?

 

Humil la gota

 

Humil la gota

brota la nostra vida.

Gota a gota.