Juga la bella flor
dansar al vent efímer
onejant sola.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Sona el repic de la pluja
com si d’una cançó
de morts es tractés,
massa pluges com aquesta
carreguen les velles espatlles
d’un temps que finalitza
el seu recorregut,
es perden les mirades
per foscos esdevenirs
que allunyen de la memòria
la silent pau que em resguarda
dels temors pretèrits i futurs.
S’enganxa a la vida
com una teranyina
sense cap ni peus,
només com la conxorxa
d’uns sons
que van lliscant
pels vidres inerts
que em separen
de la aigua
que dolçament cau.
https://desdeminoray.blogspot.com/2023/02/restos-de-cenizas.html
T’envolta el blau càlid
d’un cel que neix
en els teus ulls,
i et sosté el blau humit
d’una mar
que recull la filla
del teu alè trist navegant
per l’aire net
de les teves emocions.
Et preguntes on començarà,
i jo veient-te crec
no equivocar-me
si et dic que seràs alhora
principi i fi del viatge
de la llàgrima eixida.
En un cercle repetit fins l’infinit,
el cel i la mar,
tu i la salobre gota,
sereu un únic instant.