Puja’m el cor ple
d’amor cada cop més fort
per gaudir amb tu.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
El ressò de la teva paraula
serà l'etern recordatori
dels nostres moments,
del que estimàvem,
lo nostre no seran les llàgrimes,
repetirem en el record
els somriures i les rialles.
Érem els enfants terribles
dels nostres instants
i no deixàvem perdre
cap motiu per fer-ne
un motiu feliç
per compartir-ho.
No se quan de temps
tornaran a mi els records
de totes aquelles estones,
però deixa'm gaudir
cada un d'aquests moments
com si encara fóssim junts.
Recorda des d'on siguis
que jo tardaré en oblidar-te
M'estimes tant
que en sagnen
els llavis
quan dic el teu nom,
i moro plàcidament
en no arribar-me
la sang al cor.
Els ahirs són fum,
en una ment difusa.
Les imatges del passat
han perdut els cartells
dels seus noms.
Les rodes del temps
han desgastat els records
i les paraules
flueixen lentes
com preguntes repetitives
que cerquen camins oblidats
entre les pedres
ja trepitjades anteriorment.
Tot s'escapa com la sorra
entre els dits
de les mans nues,
els pensaments fluids
i els ahirs de fum
que ens buiden
poc a poc
des de dins
d'un cervell foradat.
Qui ets?
Et conec?
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/10/connexio.html