Quines lletres
em queden després
de tant de temps junts?
Les lletres
que em dibuixen
el teu rostre viu.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-lletres.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Quines lletres
em queden després
de tant de temps junts?
Les lletres
que em dibuixen
el teu rostre viu.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-lletres.html
Volia tenir una casa,
la seva casa,
i fer-la des de baix.
El primer que havia fet,
la façana,
amb una finestra
per mirar des de dalt de tot
i escampar la mirada
tot el que li deixés
l'esplanada del davant.
Havia deixat els forats
per descansar les bigues,
la paret, l'havia fet rugosa
amb gran quantitat de bonys,
on possiblement
deixaria créixer
algunes plantes d'heura,
tot estava pensat
pausadament,
però no recordava
el perquè d'aquell estri
que es veia des de fora
de la finestra.
Volia tenir una casa
i esperava tenir el temps
necessari per acabar-la.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/pinzellades-reivindicatives-els-relats.html
Diumenge tarda
el concert
a punt de començar.
Monpou, Chopin, Debussy
refilen les notes
a les partitures.
El sol va baixant
i serpenteja
entre les runes
del claustre romànic
fins arribar
davant meu
i pinta de daurat
el cap d'una dona,
a l'instant la figura
em recorda a tu,
i em quedo contemplant
tot el concert,
mentre la llum
li va tintant
els cabells tallats curts
del daurat de la joventut
al coure tenyit
d'una nova edat madura
amb experiències
que m'aparten
del teu joc de la vida.
S'acaba el concert i els bisos
i desperto aletargat,
et veig amor al meu costat
prement ben fort les mans.