M'aturo davant del roser i...

 

M'aturo davant del roser i...

destrio  d’entre els pètals

caiguts al terra

els més eixuts i secs,

els que fan més temps

s’han separat de la flor

i han perdut el color original.

M'aturo davant del roser i...

cerco les punxes més afilades,

sento la fiblada agulla

de la seva punta en la meva pell,

veig la càlida gota vermella

de la sang sortint del cos.

M'aturo davant del roser i...

estripo una fulla de la tija,

la més gran i dentada,

l’embolcallo

dins un paper plegat

i l’amago

en la butxaca posterior

dels vells pantalons

foradats de jardiner.

M'aturo davant del roser i...

veig passar un cop més la vida,

de vegades repetida,

de vegades com un nou jorn,

però sempre

amb un color diferent,

com les roses dels rosers.

M'aturo davant del roser i...

 

https://blueinstant.blogspot.com/2022/04/reneixer.html 

Et veig tan a prop

 

Cogeremos el tiempo de vivir

De ser libre, amor mío

Sin proyectos y sin costumbres

Podremos soñar nuestra vida

 Ven, aquí estoy, a ti solo espero

Todo es posible, todo esta permitido

Ven, escucha esas palabras que vibran

Sobre las paredes del mes de mayo

Nos dicen la certeza

Que todo puede cambiar un día

Ven, aquí estoy, a ti solo espero

Todo es posible, todo esta permitido

Cogeremos el tiempo de vivir

De ser libre, amor mío

Sin proyectos y sin costumbres

Podremos soñar nuestra vida

 

Et veig tan a prop

que em sembla mentida,

només els dos mots estimats

em sonen a veritat,

però fa tant d temps

no me’ls dius

que crec recordar

les dius forçada

i perquè calli.

Em recordes

que tot pot canviar

en un dia

i jo espero amb delit

que arribi aquest jorn

al·lucinant,

permet-me lo prohibit,

que mai deixes succeir,

només t’espero a tu,

palplantat en qualsevol parc,

platja o camí.

Només em queda somiar,

fins que arribi aquest dia

on lo prohibit es faci realitat.

Deixa’m somiar

que aviat arribarà

aquest jorn il·luminat.

 

Jo et vull filar aquesta nit

 

Jo et vull filar aquesta nit 

algunes lletres

que tinc i cerquis amb elles

el vers que et manca

per fer-te feliç.

Jo vull filar els estels

darrere els núvols d’aquesta nit,

mentre  canten pluja

i fresca la rosada

de la matinada.

Però sóc pobre per oferir-te

el tresor que vols.

Esperaré que vinguin vents

d’on es parla amb poesia,

per si les fades

d’aquell lloc,

et duen l’alegria

d’enviar-te el vers

que sigui llavor de vida,

i mentre creixi nit i dia

t’acompanyin en la vigília,

recordin petons

de llavis en llavis,

facin del somni un balancí

esperant que neixi

el dia primer

de la resta de la vida

a la vora del vers

que ara necessites.

 

http://desdeminoray.blogspot.com/2022/05/necesito-un-verso.html 

Vull bastir les paraules

 

Vull bastir les paraules

que més t’agradin

per fer-ne cortinatges

on les ombres refresquin

la xafogor de l’oblit.

Una forma absent

per donar forma

als sentiments

que sense cos parlin

del cos estimat.

Un ungüent

que curi amb els dolços mots

les ferides d’un cor malmès.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/calen-les-paraules.html