El pes de la paraula

dimarts, 22 de febrer del 2022

que mai s’acaben amb tu

i que mai venen.

però com si fossis fum

te m’escapes d’ells.

somiat des del principi,

per veure’t amb ell.

que furga la ferida

cada racó on queda

quelcom de tu,

encens veles

a qualsevol racó

de la meva memòria

no deixes que m'adormi

en el passat

i fas que vulgui

més i més

el futur en

que has de tornar.

Però de mentre

encenc llumetes

tantes com estels te la nit

per recordar

els moments compartits.

ple de somnis que mai són

la realitat.

que em recorden adéus

que es trencaran.