Baixa tot silent
com relliscant fins avall
el meu petit riu.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Baixa tot silent
com relliscant fins avall
el meu petit riu.
Lletres ferides.
Els somnis que es perden
rere fulls en blanc.
Entre dos camins
un de nou i l’altre vell
camina l’avui
per
fer-te o avançar
o tornar al principi.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/08/entre-lespasa-i-la-paret.html
L’herba la mira,
alçant-se per arribar
fins a la lluna.
El passat torna
en el vell amagatall
d’aquell bandoler.
Si el miratge ve de dins,
vull ser, miratge.
Que el mirall res fa,
més que repetir.
Si el miratge ve de dins,
vull que digui el meu sentir,
Que el mirall només fa copia
perquè la puguis mirar.