És la meva sang
que goteja per a tu
amb lletres del cor.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
És la meva sang
que goteja per a tu
amb lletres del cor.
Si, de vegades
et trobo amor amb mi,
però ets tant lluny!
Repten les heures
cel amunt volent volar,
posen les arrels
per les parets i cerquen
el vent pel seu nou vol.
Plora per moments
la joia que t’arriba
tant a prop, tant... tant...
La mà que dansa
al teu voltant i et parla.
La mà que dibuixa sentiments
i gestiona moments.
La mà que calla i espera.
La mà que et deixà oberta
la porta del cor,
sense cap paraula.
Degota avall
la sang que cau del teu cel
pluja tant fresca.