Les fulles de pi,
volen l’aigua dels núvols
i els punxaran.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Tinc els blancs records
relluint en el terra
trencat com el cor.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/04/rescatats-xvii.html
Trenca el terra
un puzle inacabat
amb paret blanca.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/04/rescatats-xvii.html
Un cant s’alça fort
mira de cara al mar
el sol reflexa.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html
Gasta la memòria
els records d’ahir,
i guarda, no els vol perdre,
aquells de quan infant
s’inventava una vida perquè si.
Gasta la memòria
l’ahir encara latent,
sense saber-ho, el va perdent.
Gasta la vida la memòria,
entre pensaments
grisos i negres va dient...
Qui ets? T’he contat...?
Quan jo era petit...
Dibuixo d’ombres
el terra de les blanques
parets d’arcades.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html