A dalt un mirall
estris per ser millor.
A sota, vida.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2023/07/descuidada-netedat.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
A dalt un mirall
estris per ser millor.
A sota, vida.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2023/07/descuidada-netedat.html
Joc de baldufes
girant amb la música
dansen l’ànima.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/06/prendre-forma.html
Cau amor en mans
suaus, serà un rumor
serè, un només.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/06/taller-1.html
Sota els peus catifes de colors
que la tardor em deixa,
i l’aigua en farà bressol
de les que amb ella ballin
al recer de la vora
on el corrent es tou.
Em deixaràs paraules i sons,
sons de paraules i silenci.
Silenci de bosc amb cants d’ocells
i trencadissa de fulles
sota peus i peülles,
que n’és de ric qui ho pot compartir,
i si a la vora hi ha l’ombra
de la teva figura amiga
amagant-te entre branques i arbres nus,
que queda per gaudir?
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/lloc-inventat.html
Dins un vers tant dolç
mata la paraula
quan mai t’arriba.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/12/una-arma-carregada-de-futur.html
En un racó de la casa dels adéus,
on s’acomiaden de l’amic i de l’amat,
veig les ànimes de dos infants,
porucs, sols, amb els ulls carregats
de tristor negats en llacs salobres
que mai es buiden.
Dos germans i molt d’amor en el cos fred,
buit de vida i paraules,
mirada closa, anhel viu,
veig ara en la pell arrugada
de dos vells l’amargor infinita
d’un llarg adéu,
d’un amic i un amat
que se’n va vers una nit llarga i freda,
sense matinades ni cants d’ocells,
amb la companyia se dues roses
segades com la vida de l’absent.
En un racó de la casa dels adéus...