Entra molt freda
la cervesa dins la boca
em sap com un bes.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Un camí em du al bosc tot verd.
Ets a la vora amb la gespa
esperant torni a verdejar.
Un camí per viure altres mons.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/diferencies.html
Si tu em somrius
em venen tots els records
de quan no dèiem res.
Si tu em somrius,
ja no ens calen paraules.
Ja m'ho dius tot.
Quan tu somrius,
jo perdo les paraules.
Mirar-te és tot.
qui sap si...
Ja no hi fa res,
si perdo les paraules.
Bateguem junts.
Sense paraules
comença de nou el dia,
l’univers, tu, jo...
qui sap si...