El pes de la paraula

dissabte, 25 de gener del 2020

petit estel al cel.

Brilla com el meu.

mirant sense veure

i veient total que ha de passar.

Parlo ràpid,

tinc fred i escalfo el mirall del mòbil

que em retalla les respostes

i les fa curtes gairebé sense veu.

En no res et perdo,

ja no et tinc a l’abast.

Estic segur gairebé segur

que has pensat quelcom de mi,

potser de l’edat,

potser del meu parlar,

potser m’ho he imaginat.

s’enfilen i afinen.

Surten les cançons.

explica la història

del concert d’avui.

El teu cos flor de tacte,

s’obre als dits que t’acaricien.

Somnis de matinades

on floreixen al gust dels sucs

que la nit destil·la.

S’aprimen els instants

cada cop que els llavis s’apropen.

I com ceps s’entrelliguen els dits

per fer més fort

el moment d’estar junts.

piquen i sonen molt be

després ve el cant.