Dinen les dones
i amb el menjar parlen.
Mos i paraules.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
L’escenari fosc,
so i ritme dels timbals,
s’olora concert.