El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
En un vell racó
del camí solitari
vaig descobrir-te.
Treballes i rius,
gots i ampolles venen
i van per les mans.
La porta s’obre
entres atrafegada
i no te’m fixes.
Et felicito
callat, dolgut, esperant,
avui el teu sant.
Torna a ser-hi
com cada jorn el vell sol,
i amagat riu.
És la cadira
blava on tu t’asseies,
ella hi serà.