Viviu, em diu el vent

Viviu, em diu el vent
que viatja des del nord,
vora mar
i que mai mai m’aprendré
el nom.
Com un vell fantasma
del futur incert,
que em crida
amb la desesperança
perduda d’aquell amor
que mai mai m’aprendré
a oblidar.
Esclata la vida em repeteix,
ara que la vida encara hi és,
i jo que mai mai m’aprendré
a viure sense tenir-la ben a prop.
Cercaré en altres ulls
el foc del seu mirar,
i desaré petons en altres llavis,
però mai mai m’aprendré
a oblidar el regust
que els seus em van deixar.
Ja sóc vell,
i vora el foc em passen tardors,
hiverns i primaveres,
però mai mai m’aprendré
a deixar córrer
els vells bells records.

Per un instant glaçat

 

Per un instant glaçat,

una capa de joia ho envolta.

Un instant que no es veu,

un instant que es nota.

Un instant efímer

que una eternitat guardarà.

No busquem paraules que sobren,

no busquem allargar el temps.

Cal tenir present el instant etern.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/06/comunicacio-no-verbal.html 

Guardaré per sempre

Guardaré per sempre

el record del decorat

d'aquella habitació d'hotel

amb el teu cos nu

resplendent,

responent al meu desig.

Un cos preparat per l'amor,

que mai em pronunciares,

nu davant una petició

de temps  mort

i la recerca d'unes paraules

de conversa que no floreig,

que no ens duien

enlloc més

que al plat d'una dutxa,

primer plat d'un comiat silenciós,

seriós i certament desencantat.

Tinc al davant un poblet

 

Tinc al davant un poblet

vora la mar,

quatre barraques de fang

teulades de palla.

Xarxes esteses

al davant de la porta

i un hortet tancat al darrere.

Descanso d'un llarg viatge,

cercant la dona d'un gran amor

extraviat, fugint en un moment

de confusió, callada,

sense mirar enrere.

De dia gaudeixo

del port, la platja i l'aigua.

De nit de les cançons,

l'alcohol

i les animades converses

dels eloqüents veïns.

Cada nit, després de la segona ronda,

canta la cambrera

cançons d'amor de la ribera.

Ja no és jove,

potser tenim la mateixa edat.

Posa tota la passió

que li ha marcat la vida

en cada melodia

que la seva veu deixa anar.

En totes surt la paraula "t'estimo"

i se l'entén en qualsevol llengua

que ho digui.

Cançons marineres,

d'enyor i absències,

de mals d'amors

i llàgrimes de soledat.

De tant en tant

l'acompanya el so d'una harmònica,

per donar-li un grau d'intimitat.

Cada cançó em recorda una ferida,

cada ferida un amor

buscant el primer

que vaig perdre en un llunyà passat.

Avui l'harmònica ferida

no ha tocat,

ha vist en una taula

l'amor frustrat.

Canta sola la cambrera

i calla el veïnat.

Tothom mira dos ulls plorosos

que s'han emocionat.

Vol sonar l'harmònica

però no surt l'aire

que l'ha de fer sonar.

Com papallones

 

Com papallones

caço les paraules al vol

i sense triar-les

les deixo reposar

en un full blanc.

Així em sembla

que sóc jo qui l’escriu

i penso sóc poeta.

Res més lluny,

es l’atzar

qui m’envia els mots

i jo només allargo la mà.

La meva riquesa

és llençar la mà a l’aire

volent agafar-te en l’intent.

Seguiré dibuixant lletres

sempre que tu vulguis llegir

els meus dibuixos.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/05/cognicio-positiva.html 

Per tu vaig ser l'altre

Per tu vaig ser l'altre,

l'ombra que seia rere

i veia de lluny els somriures

i les carícies fluint

entre tots dos.

Una estona de tant en tant,

carícies de rebuig

i petons  caducats

amb regust agredolç.

Estimar-te,

amb paper de paria,

descobrir en la foscor

que ho donaria tot

per rebre res més que xavalla.

Despullar-me l'ànima i menystenir-me

per gaudir de micro universos

a la teva vora,

sense saber mai

el valor que li donaves.

Esgotaves la sang d'un dèbil cor,

ofegant-se en un vell

i dolent alcohol de garrafa.

Cossos de quatre "duros"

que mai estaven a l'alçada de la pròpia desesperació.

I tot això sense deixar-te d'estimar.

Ofegant-me en l'agonia del despit.