No hi ha secret
que els seus ulls perdonin,
ni flor oculta
que s’amagui curiosa.
El secret ocult.
dijous, 8 de juny del 2017
diumenge, 4 de juny del 2017
Pinta guspires
Pinta
guspires
d’argent
en retirar-se,
mentre
treu
el
mantell vermell
de
sobre les muntanyes.
El
sol vesteix de nit el cel
i
crida suau la lluna mandrosa,
mentre
s’apropa l’estiu
mirant
festiu
la
llarga nit de sant Joan
caminant
a poc a poc.
La
mar renta la platja
vora
els amants
que
la reben entre rialles i petons,
càlides
carícies
que
s’esbargiran de matinada.
Roda
el món i en son rodar,
lliga
mil nits de llunes canviants
amb
els jorns
de
mil sols cansats.
dissabte, 3 de juny del 2017
Quan la veu es fluixa
En la seva memòria
Quan
la veu es fluixa,
però
parla clar,
quan
els mots els entén tothom
perquè
són plans,
Ens
fereix el silenci
d'aquesta
veu,
però
ens queda el ressò.
Queda
la petjada dins meu
del
seu so
i
mentre cauen llàgrimes curioses
per
seguir el seu camí,
i
ensenyar amb humor,
omplir
de somriures
i
rialles les lliçons,
enyorar
l'ahir que va partir,
recordant
que he après dels infants,
jo
també diré adéu
amb
noves llàgrimes
per
tot arreu,
me'n
vaig,
quedo
a l'ombra
escoltant
la seva veu,
i
de nou m'ensenya,
a
ensenyar rient.
S'enlairen
els records
i
la vida queda enrere,
entre
el fullam
de
l'arbre del davant.
Veig
mil cares
que
venen i se'n van
al
ball continu
del
vent brisat
que
fa i desfà.
Ha
mort un mestre
de
les paraules,
d'altres
se'n van callats,
d'entre
les tiges marcides,
noves
en sorgiran,
flors
d'un demà,
esplendorós,
flors
que vam regar.
Filles
de fets i silencis,
d'errors
i equivocacions,
d'aprendre
a aprendre
i
tornar a començar.
No
hi hauran noves lliçons,
no
hi hauran noves rialles,
ressorgiran
les velles
com
lluernes d'estiu,
quan
les lliçons
es
fan festa
i
amb les festes somrius.
Que
queda?
Un
record.
dimecres, 3 de maig del 2017
Si el meu temps fos un altre
Si
el meu temps fos un altre,
no
t’hagués conegut,
i
ara no escriuria
aquests
versos per a tu.
Si
la nostra parla fos una altra
no
ens entendríem
i
no podries llegir
el
que escric per tu.
Si
no haguéssim estat
en
aquell lloc,
no
ens hauríem conegut
i
jo no fos ferit d’amor.
Si
no n’hagués estat de tu,
no
hauria lluitat
per
que fossis
la
companya de ma vida.
Si
no hagués estat per tot això,
la
meva vida faria pena.
Si
no hagués estat per tot això
la
meva vida no seria teva.
Si
no hagués estat per tot això
quin
cant aixecaria al cel?
De
quin gust seria l’amargor trista
del
meu cor?
Si
no fossis amb mi,
que
seria de ma vida?
dimarts, 2 de maig del 2017
Arqueges ton cos nu
Arqueges
ton cos nu
sobre
la paret
també
despullada,
em
mires i allargasses
les
mans per captivar-me
entre
els braços
i
la blanca pell càlida.
Avances
els llavis
àvids
en la teva joventut
madura,
cercant
quelcom
del meu cos
encara
vestit.
Em
dius, suau,
entre
murmuris,
mentre
van caient petons
que
no vols un altre error,
equivocar-te
deixant
el cos en les meves mans
no
pot tornar a passar.
Gaudim
instants
de
plaer silent,
m'oferiràs
la carn blanca
del
teu desig, i es cuinaran
tots
dos cossos
en
el racó d'aquella inhòspita
habitació.
Volíem
que anés així,
sense
saber el camí a seguir.
Però
amb la seguretat
que
la fi no és gaire lluny.
potser
repetirem
el
joc algun cop més,
depositant
equivocadament
la
llavor d'un amor
ple
de desencís.
Un
goig efímer que gairebé
poc
més recordarem,
però,
mentre l'escalfor
de
les carícies
es
mantinguin en la pell i el record
seràs
nina meva
el
darrer amor perdut,
predador
d 'esperances mútues,
seré
el vell lleó descansant
mentre
tu busques de nou
el
teu lloc en una altra manada.
Seràs
segurament
més
ràpida d'oblit,
que
hauria de tenir
aquell
vell mascle
per
mantenir-se viu
en
la ment i el cor de la jove femella.
Ho
recordaré de tant en tant,
en
caure a les meves mans
un
papers amb les nostres imatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)