Vull mirar fora,
amb les fulles m’agafo
al vell finestral
i amb l’ull clos del capoll
cerco el sol naixent.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/03/sol-roig.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Vull mirar fora,
amb les fulles m’agafo
al vell finestral
i amb l’ull clos del capoll
cerco el sol naixent.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/03/sol-roig.html
Té el safareig
molts defensors ben armats
miren des del mur
tenen aturats records,
dones cridant i rient.
Segueix al bell Sol
quan s’amaga i marxa.
Li queda la mar,
amb el perfum estimat
que la Lluna ja cerca.
Quan al capvespre
s’amaga el Sol lluent,
la veu arribar.
Blanca brillant, Lluna.
És l’amor sempre callat.
I banya la mar
d’aigua molla sense fi
la Lluna plena.
A prop l’espera el Sol.
Un breu temps, un sol instant
La mira de lluny
en apagar-se el jorn.
Dia a dia
es remulla en la mar,
és l’estimada Lluna.