I banya la mar
d’aigua molla sense fi
la Lluna plena.
A prop l’espera el Sol.
Un breu temps, un sol instant
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
I banya la mar
d’aigua molla sense fi
la Lluna plena.
A prop l’espera el Sol.
Un breu temps, un sol instant
La mira de lluny
en apagar-se el jorn.
Dia a dia
es remulla en la mar,
és l’estimada Lluna.
Mira el quadre
un sol llibre que obert,
ensenya versos
perquè pugui llegir-los
i recordar-los sempre.
Besa l’escala
un riu latent que baixa.
Un arbre mira
una lenta baixada
esperant a qui vingui.
Arcades, voltes,
les pedres carregades
de la història
de les petites passes,
també de grans persones.
Juga el pinzell
per la blanca façana
i deixa cercles
i moltes paraules.
I, brilla cridant al món.