Camina amiga d’ales negres,
veïna de tots els moments,
companya silent
dels meus mots perduts.
Camina per davant
que jo aniré seguint els teus passos,
tant de temps com pugui
sense perdre’t de vista
però no tant a prop
com per tocar-nos un altre cop.
https://relatsconjunts.blogspot.com/2024/01/la-mort-i-la-donzella.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada