En el fons de la mar perlada
on l’escalfor del sol s’amaga
i neden les sirenes nues
entre aigües profundes,
cerco el temps perdut,
les paraules verges
que encara no han viscut,
els petons innocents
de joves adolescents
que volen aprendre
l’art d’estimar.
En el fons de la mar perlada
on les paraules perden el so
i el tacte es desdibuixa,
on el temps s’atura
i passa de llarg
deixant enrere
les il·lusions perdudes.
En el fons de la mar perlada
on espera el temps infinit
en la seva tomba aquàtica
veient el cel ballar entre onades
i descansar, descansar lluny,
ben lluny de tot.
Descansar en el sol moll
d’un fons perlat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada