Com un Polifem
de parpella caient
en mig d’una cara blanca
rere una visera rallada,
nas ample de pedra
buscant un bigoti
que amaga una petita boca
de clavegueram.
Són els malsons
que em portes
quan la veu
que coneixia desapareix
i no sento res.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/10/en-el-mateix-pla-moral.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada