En un repòs del seu passeig.
En un mirar callat
al reflex que mai serà seu,
n’estan quietes esperant.
Que n’estaran esperant?
Potser es parlaran si es més real,
el que els hi queda a la dreta,
o qui sap si...
ho es el que tenen davall.
Parlen potser del demà
que esperen o de l’ahir
que no es repetirà.
En un repòs
que les deixa sense ombra,
tenen a la vora la fresca
que l’aigua ofereix.
No sabem l’estona del descans.
No sabem el que volien mirar.
No sabem les paraules que van parlar.
Sabem solament, que la vida
es va aturar per uns instants.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/07/i-res-no-mimporta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada