Caminant per un paisatge
de boira,
dibuixo en el mantell blanc
les figures estimades
d’un ahir que enyoro
de tant en tant,
i com un regal en faig
de cada bafarada
el cos dels essers
que m’estimaren.
Cauen llàgrimes dolces
galtes avall
recordant veus i espais
que ja no tornaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada