Petits nans màgics dansen
pel carrer dels cinc vials,
L'aire durà volant
tots els sons
que surten
dels martells
besant les cordes
d'un piano nostrat.
Em cau l'ànima del cos
i vola amb els sons
que jo volia tocar,
però les mans,
els dits,
no estaven
lligats a la ment
que els hi manava
els moviments.
Petits nans descansen,
la màgia dorm,
tot es quiet,
com si jo fos dos parts
distants,
no puc continuar,
no vull ajuntar
les dues parts
del cos,
del temps,
de la memòria,
de la veu que parla
i la que calla.
I tu tant a la vora,
que em diràs,
en aquest silenci d'impàs?
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/11/mans-inspirades.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada