La
tarda va caient
i
el sol
no
ha volgut sortit.
El
cel cobert
de
núvol
invita
una pluja
inexistent
una
munió de gent
passa
pel voltant
i
una orquestra de sons
s'empeny a distreure'm.
Però
el cap
s'omple
de revolts
que
el duen vers tu.
Camins
de silencis
i
vetllades solitàries.
De
lletres versades
en
foscors incertes
m'has
promès
un
inacabable bes,
una
cerca de redescobriment,
de
retornar
un
flaire mai oblidat
una
mirada perduda
un
instant fugisser
escàpol
vull
fer del somni
un
acte inacabable
i
de la carícia
un
plaer infinit,
del
mot,
un
joc etern
i
restar amb tu
per
sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada