Lluny,
prou lluny
per
fer-me invisible,
sempre
al reüll del teu mirar,
una
ombra
que
es desfà en el verd
dels
teus ulls,
quan
em semblen fitar
de
tard en tard.
Somrius
de tant en tant
i
me'n arriba la llum,
fulgor
que s'apaga
en
la meva solitud.
Jugues
amb el cabell,
fas
una cua,
et
desfàs el pentinat,
voleiant
el cap
per
aparèixer de nou,
davant
meu,
i
es desfà de nou
el
miratge de veure novament
els
teus ulls,
mirant-me
i
brillar en l'instant,
com
si jo fos, per fi,
el
seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada