Com dits
alçats al cel
abillats
de flors,
fresques
en la seva mort
senyalen
estels.
Innocents en
el callat silenci
dels dies
passant,
el lloc,
on, descansen
els meus
companys,
els
estimats,
els
desconeguts.
Gent de
tots els temps,
als peus i
l'entorn
prenyat de
passat,
el
senyorial xiprer
i els seus
germans,
gegants
guardians
de la
memòria
i de
l'oblit
i algun dia
de tu i de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada