Dinem
cada jorn plegats
en
racons senars.
Tu
amb veus amigues,
jo
amb la meva soledat.
Arribes
sola, més aviat,
jo
darrere
em
poso arraconat.
Arriben
les companyes
i
jo observo
des
d'un mon distant.
Veig
encara
la
jove cara
d'aquella
jove
de
fa uns anys.
Parleu
con sempre
amb
mots distants
i
com qui no...
em
deixeu escoltar,
he
sabut d'amors i desamors,
de
joies i silencis,
de
mons ensorrats
i
jorns enjogassats.
Has
teixit ta vida
com
un davantal
de
restaurant,
entre
rebudes i comiats
copes
plenes i plats buits.
Sospirs
que es desfan
i
mirades més enllà,
però
sempre,
gairebé
sempre,
jo
callat,
he
estat al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada