Si
pogués pintar
una
tarda com avui,
ho
faria amb els colors
que
veig davant meu,
però
també et dibuixaria
amb
els ulls del record,
onejant
els cabells
mentre
et mous caminant
pel
camí de terra
que
varem fer tantes vegades
i
deixaria el somriure
o
la rialla
que
aquells dies duies
i
algun cop em dedicaves.
Si
pogués pintar
una
tarda com avui,
no
em deixaria aclaparar
com
ho feies aleshores
i
seria llavors el dia més feliç
per
tots dos.
Parlaríem
de debò
d'un
futur de veritat,
i
sense quimeres l'aniríem forjant,
deixant
enrere
les
pors jovenívoles
d'aquell
llunyà passat.
Si
pogués pintar
una
tarda com avui,
segur
que la pintaria
al
teu costat.
1 comentari:
Segur que la pintaries al seu costat i compartint colors...Molt bonic.
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada