Com
si hi fos,
però
no em veus.
Sens
el so,
però
no la meva veu.
Com
aquell pensament
sempre
present,
Com
aquella mirada
totalment
perduda.
Com
la lànguida
presencia
d'un
rellotge aturat.
Com
la nit
que
et cobreix
poc
a poc
i
va deixant
entrar
un silenci
còmplice.
Com
la soledat
que
vesteix de blanc
la
fredor de l'absència.
Com
el somnis
que
compartim
des
de la distància
que
ens uneix.
Com
la presència
que
s'intueix.
Com
aquella intuïció
que
saps a prop
que
la notes
i
no es veu.
Així
t'espero
en
qualsevol racó
del
pensament.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/esbozo.html
1 comentari:
AVUI FA ANYS QUE VA MORIR EL MEU PARE...GRACIES¡¡¡.
Publica un comentari a l'entrada