Com si hi fos

Com si hi fos,

però no em veus.

Sens el so,

però no la meva veu.

Com aquell pensament

sempre present,

Com aquella mirada

totalment perduda.

Com la lànguida

presencia

d'un rellotge aturat.

Com la nit

que et cobreix

poc a poc

i va deixant

entrar un silenci

còmplice.

Com la soledat

que vesteix de blanc

la fredor de l'absència.

Com el somnis

que compartim

des de la distància

que ens uneix.

Com la presència

que s'intueix.

Com aquella intuïció

que saps a prop

que la notes

i no es veu.

Així t'espero

en qualsevol racó

del pensament.

 http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/esbozo.html