dissabte, 14 de gener del 2017

Avança la nit



Avança la nit
amb cara blanca
de gebre.
L'arbre despullat
ja no m'amaga.
Les branques caigudes
esperen una llar de foc
per ser eternes
i renàixer en flames
de versos ardents.
El vell amic
de tantes estones
de soledat em mira
des d'un terra erm
i callat m'espera
per seguir el camí on vaig.
Creixen a la vora herbes
que s'hauran de segar,
com els records
que bullen
i comencen a fer mal.
Avança la nit
amb cara blanca
de gebre.
I tampoc, aquesta hora
et portarà de tornada
a la llar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada